Dos fets relacionats amb la llengua que em van passar ahir.
D'una banda, vaig sentir-me culpable per demanar esmorzar en un bar en la meva llengua, perquè estava segur que les dependentes no m'entendrien. Vaig fer un #MantincElCatalà però va costar.
De l'altre, un veí que tinc de Burgos, casat amb una noia murciana, em demana que a partir d'ara li parli en català, que vol seguir practicant.
La cara i la creu de la nostra realitat lingüística.
#bondia a tothom!
